dijous, 28 de juliol de 2011

El ramadà i la gastronomia marroquina

El ramadà i la gastronomia marroquina
Harira, olor de ramadà
El proper dia 1 d'agost començarà el ramadà de l'any 1432. La gran majoria de festivitats islàmiques estan lligades a la gastronomia (per exemple, la festa de l'Aid el Adha, la festa del xai), però cap ho és com el ramadà: la religió marca quan es pot menjar i quan no, i la tradició, què i com.

Ramadà és com s'anomena el nové mes de l'any lunar, i la religió islàmica mana dejunar durant les hores de sol durant aquest mes (el dejú en àrab s'anomena sawm). Així, en àrab, es parla de si es fa el sawm, en canvi, en el nostre idioma, hem assimilat el nom del mes, ramadà, al fet de dejunar, per tant, aquí hom parla de dejunar com de fer el ramadà. Dejunar durant el mes de ramadà constitueix un dels cinc pilars de l'islam. Els cinc pilars són els deures d'obligat compliment per a tot musulmà, i són: la professió de fe, la pregària, l'almoina, el dejuni durant el mes de ramadà i el pelegrinatge a la Meca si és possible.

El mes de ramadà és un mes molt especial pel musulmà. És el mes en el qual es va iniciar la revelació de l'Alcorà al profeta Muhammad;  és un mes on la fe es reforça i constitueix un període de reflexió i creixement personal pel creient, durant el qual cal evitar els mals actes, els mals pensaments, els insults i les agressions i on cal potenciar la generositat i la indulgència vers els altres.

Així doncs, fer el ramadà consisteix en no menjar, no beure, no fumar i no mantenir relacions sexuals des l'alba fins a la posta de sol. Estan obligats a dejunar totes les persones adultes i sanes. N'estan exempts els infants, els malalts, les dones amb la menstruació, embarassades o les que alleten, els que viatgen i les persones que per la seva feina (per exemple, un ferrer), no poden mantenir el dejú. Això sí, les persones exemptes cal que recuperin aquests dies després, quan es guareixen o retornen del viatge. Altres, com els ancians o malalts crònics que no tenen possibilitat de recuperació, poden canviar-ho per una compensació en forma d'ajuda als pobres.

Els moments gastronòmics diaris del mes de ramadà són l'iftar, el sopar i el suhur, i hi ha dues dates clau en aquest mes, el 27è dia de ramadà, Laylat el Qadr, i la festa de la fi del dejuni, l'Aid el Fitr, celebrada l'endemà de l´últim dia de ramadà.

L'iftar o ftour

Taula d'iftar, només falta servir la harira
És el trencament del dejú a la posta de sol. Tot i que el creient pot saber quan és l'hora a simple vista, a la pràctica, està regulada per les autoritats islàmiques, i cada dia canvia uns minuts segons l'hora de la posta de sol. L'iftar és just després del magrib, la quarta oració del dia.

El trencament del dejú es fa tradicionalment amb dàtils, de la mateixa mateixa manera que ho feia el profeta Muhammad. Al Marroc, per l'iftar se serveixen multitud de petits plats, com els m'semmens dolços o salats, baghrirs, l'energètic sil.ló, ous durs, sardines farcides o peix fregit, apart de la típica harira, una sopa a base de carn, verdures, pasta i cigrons molt consistent, que es menja amb les chebbakia amb mel. Com a aportacions més modernes i personals, podem també trobar-hi briks amb farcits diversos, bikinis o pizza. Per beure, el panaché, làctics com el raib o lben i sucs de fruites.

El sopar

Unes poques hores després de l'iftar, es fa el sopar pròpiament dit. En les èpoques en què el ramadà cau a l'hivern, l'hora de l'iftar és a les cinc o les sis de la tarda, per tant, és prou aviat perquè hi hagi gana per sopar. En canvi, els anys en què cau a l'estiu, com el d'aquest any i els propers, l'iftar es fa a quarts de deu del vespre, per tant, hi ha ben poca estona entre l'iftar i el sopar.

Per sopar se serveixen els plats que es té per costum a cada casa, des dels tagins fins a plats de pasta.

El suhur

Chebakia
És l'ultim àpat abans de l'alba, per tant, cal llevar-se molt d'hora per no perdre-se'l. Segons les preferències de cada casa, tant hi podem trobar un consistent tagin com altres plats més fàcils de menjar a aquelles hores, com entrepans, batbouts amb mel, crosants i iogurts. I sobretot, aigua, molta aigua, perquè queda una llarga jornada per endavant.

El 27è dia de ramadà, Laylat el Qdar o la nit del decret

Aquesta nit es commemora el moment en què el profeta Muhammad va començar a rebre la revelació de l'Alcorà per mitjà de l'arcàngel Gabriel. És una nit que se celebra amb gran joia i devoció. Després de l'hora de sopar, en què tradicionalment se serveix un cuscús o una r'fissa, es va a la mesquita per resar, i qui pot s'hi queda fins al suhur, és a dir, fins l'alba de l'endemà.

L'endemà de l'últim dia, l'Aid el Fitr

Safata de dolços
Un cop passat el mes de ramadà, el matí següent (aquest any serà el 30 d'agost) es fa un gran esmorzar amb tota classe de dolços: des dels m'semmens o baghrirs amb mel, kika, i tota classe de ghoribas, corns de gasela i d'altres petits fours.

Els nens estrenen roba nova i se'ls obsequia amb tota classe de dolços i llaminadures.



En resum, el mes de ramadà és un període de devoció i concentració en la fe, en el que les preocupacions quotidianes passen a un segon pla. Es un mes per passar en família; tradicionalment se suspenen els viatges i vacances per passar el dejú més còmodament a casa en companyia de tots els éssers estimats.

Que passeu un bon ramadà!

23 comentaris:

  1. ostres! sempre estava encuriosida en saber en que consistia realment el ramadà. Gràcies per aquesta súper explicació!!!! petonets

    ResponElimina
  2. Cuanta información, Mandarina! Siempre miro las fotos que suben en el bigpicture, y me impactan mucho, pero no tenía tanta info sobre el ayuno y las comidas.

    ResponElimina
  3. @Judith, ja ho sé que és un "totxo" de post ;) però igual que tu, fa un temps tampoc no en tenia ni idea de què era, sempre sentint-ho sense saber en què consistia... espero que serveixi per aclarir-se una mica amb tanta tradició!
    Una abraçada,

    @Sole, lo mismo que a Judith, el post nace de mi propia ignorancia y de la curiosidad por saber el porqué, cómo y cuando de la celebración, además no encontraba en ningún sitio un artículo donde se explicaran las dos cosas, ayuno y comidas, pues o bien hay artículos sobre religión o bien directamente las recetas sueltas, sin indicar cuando se comen...
    un abrazo y cuídate,

    ResponElimina
  4. Gràcies per la informàció, una cosa mes que se! Per cert m´encanten les chebakia, no en tens pas la recepta? Em tornen boja!!!
    Petons

    ResponElimina
  5. Hola Anna! Comparteixo la teva passió per les chebakia, per això m'espero a l'últim moment per fer-les, sinó me les cruspeixo totes abans d'hora! XD
    Jo segueixo la recepta de Minouchka (en francès):

    http://passionculinaire.canalblog.com/archives/2007/09/10/6124598.html

    Però al bloc de Nora també la té molt semblant en castellà:

    http://www.quecocinashoy.com/article-chebakia-55368935.html

    L'únic complicat de la chebakia és donar-los la forma de rosa, però si no et surten bé, no et preocupis, surten igual de bones (hauries de veure els bunyols que faig jo, jaja). Aquest cap de setmana les faré, a veure si aviat en penjo la recepta.

    Una abraçada,

    ResponElimina
  6. Gràcies per tot el que expliques, m'agrada entendre i saber què passa al meu voltant i tu ho has explicat de meravella!

    ResponElimina
  7. mersi!!! crec que el secret és que abans ho he hagut d'entendre jo... i m'ha costat molt aclarir-m'hi! ;)
    una salutació,

    ResponElimina
  8. Gràcies per les receptes, i la forma m´es igual, mentre siguin bones!!!
    Petons

    ResponElimina
  9. Mandarina, que bé que ens ho has explicat tot!! Ara ja sé moltes més coses! ;)
    Petonets!

    ResponElimina
  10. Super interessant post, m'encanta saber coses d'altres cultures i més quan estan relacionades amb el menjar.
    En la meva feina tinc algunes persones que fan el ramadà i sempre comentem que tenen una força de voluntat increïble perquè ni beuen que per mi és tan dur estar tanta estona sense beure
    Un beso0o

    ResponElimina
  11. Totalment d'acord amb tu, és super dur estar sense beure, el cos se'n ressent i fa que et trobis malament... però la fe mou muntanyes! Pensa que el seguiment del ramadà és molt majoritari entre els musulmans, el fan fins i tot aquells qui durant l'any no resen les cinc oracions diàries.
    M'encanta que trobeu útil el post! :D
    Una abraçada,

    ResponElimina
  12. Hola guapa! un post super interessant, en sabia coses però no amb tant detall. De totes maneres és el que dius, segons la feina que facis tot el dia sense menjar ni veure, durant tot un mes, crec que és molt, sobretot quan cau a l'estiu, que el dia és tant llarg. Potser fins hi tot els més més creients deuen fer vacances, no ser, perdona la meva ignorància, però ho trobo a la pràctica una mica difícil mantenir-se al 100%. Això de les religions m'ho miro amb molt de recel, totes les masses piquen.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  13. Gemma, efectivament és dur de seguir, sobretot a l'estiu, però precisament amb el dejuni es pretén posar-se en la pell del pobre i de l'afamat... que tanta falta faria en aquest món! I si ho practiquen els musulmans o no, com a tot arreu, hi deu haver-hi de tot, qui ho fa i qui no... :)
    Una abraçada,

    ResponElimina
  14. Hem sembla de o mes interessant el post, m'agrada saber de coses que ignoro i tu les expliques d'allò mes be, moltes gracies per tant bona informació. Tot plegat molt interessant.

    ResponElimina
  15. Moltíssimes gràcies, Marta! :D
    Espero que hagis aprofitat les vacances, jo estic molt contenta de que ja estiguis per aquí!
    Una abraçada,

    ResponElimina
  16. Una explicació exhaustiva com poques!

    Per cert, unes mares de l'escola ens van portar Ras-el-hanout i canyella de Nador. Insuperables!!!

    ResponElimina
  17. mersi! :D
    i que bé, no hi ha res com els ingredients frescos i de qualitat... es nota la diferència!

    ResponElimina
  18. Hola,

    Su blog ha captado nuestra atención por la calidad de sus recetas.

    Agradeceríamos que lo registre en Ptitchef.com para poder indexarlo.

    Ptitchef es un directorio que referencia los mejores sitios web de
    cocina. Cientos de blogs ya se han inscrito y disfrutan de Ptitchef
    para darse a conocer.

    Para suscribirse a Ptitchef vaya a
    http://es.petitchef.com/?obj=front&action=site_ajout_form o en
    http://es.petitchef.com y haga clic en "Anade tu blog " en la barra la
    parte superior.

    Atentamente,

    Vincent

    ResponElimina
  19. para poder copiar el conetendio de este blog es posible ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Ferdaus,
      No hay problema, siempre que cites y enlaces el contenido con la fuente ;)
      Un saludo,

      Elimina
  20. hola a tutom
    jo magrada el ramada al Marroc en particular, harira i chabakia molt
    Recette crepes facile

    ResponElimina
    Respostes
    1. la harira i la chebakkia, dos de les menges més característiques del ramadà al Marroc, de tant bones és gairebé impossible que no agradin! :)

      Elimina