dijous, 29 de setembre de 2016

Ja està aquí el meu llibre!!! La cuina marroquina, d'editorial Cossetània

La cuina marroquina

Ja el tenim aquí!!! Després de més d'un any de feina, entre la recerca, redacció i realització de les fotos, ja us puc presentar el resultat del meu treball!!! Un llibre de cuina marroquina, un llibre amb receptes com les del bloc, receptes tradicionals, 100% marroquines però com sempre, fàcils de fer i econòmiques, sense ingredients difícils de trobar ni necessitat de tenir estris específics. Què us puc dir, m'hi he esforçat al màxim i he fet, simplement, el llibre que jo hagués volgut comprar quan vaig començar en el món de la cuina marroquina.

En el llibre a més de totes les receptes indispensables de la cuina del Marroc hi trobareu una introducció que parla des dels costums tradicionals a l'hora de menjar, els ingredients i estris més característics i com els podem substituir, i també fa una descripció de les principals festes que s'hi celebren, des les religioses com el ramadà o la festa del Xai, als prometatges o casaments, de tal manera que en cada festivitat sabreu tant què se celebra com què es pot preparar per celebrar-ho (o a què us convidaran, si sou invitats).

Estic molt il·lusionada i agraïda, tant a l'editorial Cossetània qui va confiar en mi per aquest projecte, com a la família que en realitat va ser el motiu de començar-ho tot. Agraïda a tots els llibres que he pogut llegir, a la comunitat blocaire i a tothom que està a l'altra banda de pantalla, que tant m'ajuda, fent un comentari al bloc, un like al facebook o un RT al Twitter. Moltes gràcies a tots vosaltres, lectors, sense vosaltres tot això no existiria. Shukran!!

La cuina marroquina estarà disponible en totes les llibreries a partir de mitjan octubre, mentrestant si voleu el teniu disponible en pre-venda a la pròpia editorial Cossetània com a Amazon.

La presentació serà a Lloret de Mar el 3 de novembre de 2016 a les 19 hores, a la Sala Polivalent de la Biblioteca. Hi haurà un aperitiu i un petit obsequi per tothom, us hi espero!! En l'aperitiu m'hi ajudaran Frit Ravich i el Caprabo (de la carretera de Tossa), no ho dubteu, són els millors que hi ha!!

Preu: 17,50€
Col·lecció: El Cullerot, núm. 67
ISBN: 978-84-9034-496-5
La cuina marroquina
Georgina Caimel Valls

dijous, 22 de setembre de 2016

Basboussa de coco

Basboussa de coco

La basboussa, el bescuit xopat d'almívar característic dels països orientals, com el Líban, Egipte o Grècia, és la protagonista de la nostra recepta d'avui. És un bescuit molt fàcil de fer i molt llaminer, us el recomano si sou amants del coco i de les textures lleugerament humides, us ho puc ben assegurar, aquesta basboussa es menja sense gana!

És una recepta de l'infal·lible bloc de Samar, Mes inspirations culinaires.

Ingredients (la mesura és una tassa, en el meu cas de 170 ml)

Per l'almívar
3 tasses d'aigua
1,5 tasses de sucre
1 sobre de sucre de vainilla
Unes gotes d'aigua de flor de taronger o de suc de llimona

Per la basboussa
1 tassa de sèmola mitjana o fina
1 tassa de farina
1 tassa de coco ratllat
1 tassa de sucre
1/2 sobre de llevat químic (7 grams)
1 tassa d'oli de gira-sol
1 tassa de llet
2 ous

Per decorar
Una mica de coco ratllat

Preparació

Primer preparem l'almívar. Posem a coure a foc viu l'aigua amb el sucre i el sucre de vainilla uns 15 minuts. A la fi de cocció hi afegim unes gotes d'aigua de flor de taronger o suc de llimona. Reservem i deixem refredar.

Barregem per un costat els ingredients secs: la sèmola, la farina, el coco, el sucre i el llevat.

Per una altra banda, batem els ous amb la llet i l'oli.

Ajuntem les dues preparacions (ens quedarà una massa força líquida). Ho posem en un motllo que no ens quedi massa alt (el meu de 21 x 28 cms) i el posem a coure en un forn preescalfat a uns 170º aproximadament uns 35 minuts (el temps depèn del forn).

Un cop daurat, el reguem amb l'almívar tebi i deixem absorbir. És millor preparar-lo el dia abans, si l'intentem tallar el mateix dia se'ns desfarà. Decorem amb el coco ratllat.

Per servir-la, podem tallar-la en petits quadrats i posar-los dins d'un bonic paper de magdalena.

Besaha wa raha, bon profit!

dijous, 15 de setembre de 2016

Nous projectes gairebé enllestits!

La Salma supervisant

Avui no hi ha recepta, tan sols un apunt... :) Després de molts dies de feina, mai seguits, sinó a esgarrapades, per fi tinc el nou projecte de cuina gairebé enllestit. En ell hi trobareu receptes noves, així com fotos més atractives, he dedicat un temps per aprendre una mica de fotografia per mirar d'aconseguir una aparença més professional...

Durant aquests dies aniré enllestint-ho tot perquè ben aviat en podem gaudir tots... Estic segura que amb els consells encertats de la Salma, ho tindrem acabat en un tres i no res! Ja veieu com n'està, d'atenta a la pantalla!

Ben aviat us en dono més detalls!! 

dijous, 8 de setembre de 2016

Galetes de mantega amb xocolata

Galetes de mantega amb xocolata

Avui us porto una idea per fer amb les galetes de mantega de sempre: decorar-les amb xocolata. Penseu que ben aviat tenim l'ocasió perfecta per fer-les i degustar-les, ja que el proper dilluns 12 se celebrarà l'Aid el Kebir, la festa del xai.

Entre tants de plats de xai, sempre és benvinguda una safata de dolços. Ja sabeu que jo sempre em decanto per les més fàcils i econòmiques, i la safata de la foto n'és un bon exemple: tenim les volves de neu de coco, les galetes dobles amb melmelada i galetes de mantega decorades amb xocolata. Per aconseguir aquesta tetera, ens cal un motllo per fer bombons, jo el vaig comprar a Casablanca, tot i que a les botigues especialitzades n'hi ha de molt diverses formes.

Ingredients

250 grams de farina
Motllo tetera xocolata
100 grams de mantega a temperatura ambient
100 grams de sucre
1 cullerada de postres de sucre de vainilla
1 ou
Una cullerada de postres de llevat químic
Un polsim de sal

Per decorar

Xocolata al vostre gust
Melmelada per enganxar a les galetes

Preparació

Dins un bol, barregem la mantega amb el sucre i el sucre de vainilla. Un cop ben barrejat, hi afegim l'ou i el polsim de sal. Seguidament hi afegim la farina tamisada amb la cullerada de llevat. Es formarà una bola llisa i elàstica que acabarem d'amassar amb les mans.

Emboliquem la massa en un film i la deixem a la nevera almenys mitja hora perquè s'endureixi i podem treballar-la (o d'un dia per l'altre).

Estirem la massa amb un corró de cuina entre dos papers de forn perquè no se'ns enganxi. Amb un motllo o amb la rodeta, tallem la massa fent-hi formes de galeta. Ens convé que la massa sempre estigui ben freda per poder tallar bé les formes, si cal, un cop estirada la tornem a refredar a la nevera.

Escalfem el forn a 170-180º. Enfornem les galetes uns escassos deu minuts, just perquè comencin a daurar-se lleugerament. Les traiem del forn i deixem refredar.

Desfem la xocolata amb molt de compte en una cassoleta al bany maria o bé al microones. Hi podem afegir una cullerada d'oli de gira-sol perquè sigui més brillant. Omplim els motllos de bombons, els movem una mica per tal d'expulsar les bombolles d'aire i els refredem al frigorífic. Un cop freds, els traiem del motllo amb molt de compte.

Enganxem les peces de xocolata a la galeta amb una mica de melmelada o una gota de xocolata desfeta.

Besaha wa raha, bon profit i bona festa!

dimarts, 2 d’agost de 2016

La filla estrangera, de Najat el Hachmi

La filla estrangera, Najat el Hachmi

"De tota manera, fer xebbakia i pa i feines a dins de les cases li escau més a la mare que no pas encarregar-se de les granges dels cristians.I jo l'he deixada sola quan és ben sabut que per elaborar les pastes pel Ramadà quatre mans són mínimes. S'ha d'estirar la massa, tallar-la amb la rodeta dentada, fer-ne la forma passant unes tires sota les altres i posar-les a fregir en oli ben calent. Abans que siguin massa rosses, massa rosses surten seques, se n'ha d'escórrer d'oli i s'han de posar dins de l'olla amb la mel. No, no és mel, és una falsa mel feta amb sucre, aigua, llimona, canyella i aquella pedreta, xebb, que no he aconseguit esbrinar com es diu en la llengua d'aquí."  La filla estrangera, Najat el Hachmi, pàgina 89.

La filla estrangera és la història d'una jove vigatana d'origen marroquí, àvida lectora i brillant estudiant que arriba al dilema de fer el pas i sortir del niu familiar per anar a la universitat i fer el seu camí, un camí inèdit en la seva família, o bé quedar-se a casa i fer el que la tradició n'espera: casar-se amb algun parent, saber cuinar i rebre, ser mare de família; en definitiva, ser una mestressa de casa tradicional rifenya. Ella hi dóna voltes, prova de seguir la tradició deixant els estudis i casant-se, però ben aviat descobreix que ella no és feliç amb aquesta vida.

"Tot el dia amb el nas ficat en llibres, no sé què en traurà de tant llegir, més d'un s'ha tornat boig si llegia massa. I jo li dic, què faràs el dia que el teu marit et demani el dinar? Miraràs com es fa en un llibre? Llavors totes reien, elles que no saben llegir ni escriure (...)" La filla estrangera, Najat el Hachmi, pàg. 39.

Els dubtes hi estan molt ben dibuixats en les paraules en rifeny, paraules sense traducció que evoquen la dura vida al Marroc. El rifeny, idioma que és de la seva mare però ja no és seu. Significats que s'escapen, paraules que es perden, igual que es perd la vida tradicional que la seva mare va viure i que voldria per la seva filla. Dubtes que també hi són presents en la cuina: com intenta seguir per la via de la tradició millorant l'amassat del pa o trobant la dosi exacta d'espècies pel tagín. Però a l'altre costat res no és fàcil: petites humiliacions i estereotips degradants que mostren un racisme latent que la porten a sentir un desassossec i un desarrelament que fa que se senti en terra de ningú.

Aquesta és una història segurament viscuda per més d'una marroquina (en femení perquè la novel·la se centra en aquest univers), però com a totes les històries universals, moltes dones ens hi podem veure reflectides: aquella decisió presa per no fer patir als pares, un gest masclista no contestat, les tradicions d'un poble que es van perdent.

És un llibre molt recomanable per aquests dies de vacances. El meu no para d'entrar i sortir de casa, tot i que és un exemplar que demano que se'n tingui especial cura perquè el tinc dedicat per la pròpia Najat :)

Bones vacances!

Títol: La filla estrangera
Autor: Najat El Hachmi
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Premi Sant Joan 2015
Pàgines: 216
ISBN: 978-84-297-7468-9

dilluns, 6 de juny de 2016

Xabàkia llengua d'ocell i bon ramadà 1437!

Xabàkia llengua d'ocell

Avui dilluns comença el mes de ramadà de l'any 1437, un mes llargament esperat pels musulmans que el celebren amb gran joia i devoció. Aprofito per felicitar a tots els musulmans del món, esperem que aquests dies siguin un període de pau i reflexió, i que aquesta introspecció interior faci créixer a tots i cadascun dels creients.

Per la qüestió gastronòmica, aquest mes és festejat amb grans àpats i dolços típics: harira, dàtils, ous durs, msemmens, sellou, briouats, sardines dobles amb chermoula... la llista és interminable. El moment més important és el de la ruptura del dejuni, el iftar, que aquest any se situarà a Catalunya sobre les 21,30 h (varia en funció del lloc i del dia, allargant-se uns minuts cada dia). Si us interessa saber l'origen del ramadà i què s'hi fa exactament, podeu consultar aquest post ben útil.

Pel que fa a la recepta, us proposo un tipus de chebakkia més simple que la més popular i coneguda arreu, aquesta és una xabàkia més senzilla de fer i ben econòmica igualment saborosa, atreviu-vos-hi! Anomenada chebakkia lsan tir, es tradueix com a xabàkia llengua d'ocell. És realment fàcil de fer, i per facilitar-ho encara més, us hi adjunto un vídeo de Ma fleur d'oranger perquè no tingueu cap dubte.

Ingredients

250 grams de farina
1 cullerada sopera d'ametlla mòlta finament
1 cullerada sopera de grans de sèsam mòlts
1 cullerada sopera de grans d'anís mòlt
1/2 cullerada de cafè de canyella mòlta
2 o 3 grans de màstic meska horra (optatiu) picats amb una mica de sucre
1 pessic de llevat de forner deshidratat
30 grams de mantega fosa
2 cullerades d'aigua de flor de taronger
Aigua tèbia per formar la massa (uns 130 ml)
Un ou batut per segellar les creps
Oli de gira-sol per fregir
Mel (o la falsa mel feta amb sucre)
Una cullerada d'aigua de flor de taronger
Un grapat de sèsam per decorar

Preparació

Barregem tots els ingredients secs. Hi afegim la mantega fosa, l'aigua de flor de taronger i l'aigua tèbia suficient per formar una massa elàstica, com la de msemmen. La deixem reposar uns deu minuts i llavors, amb les mans ben untades d'oli de gira-sol, la dividim en boles de la mida d'una mandarina. Les deixem reposar uns minuts per tal que el gluten es relaxi i podem estirar-les.

En un pla de travall ben untat d'oli, estirem una bola (com si féssim pizza) i l'aplanem per fer-la ben fina.

Escalfem una paella antiadherent i coem la crep lleugerament per tots dos costats.

Pintem les vores de la crep amb ou batut i l'emboliquem sobre si mateixa, pressionant perquè quedi ben tancada. Proseguim amb totes les boles.

Escalfem una paella amb oli i un cassó al mínim amb la mel on hi hem dissolt una cullerada d'aigua de flor de taronger.

Amb les tisores tallem al biaix les creps enrotllades. Fregim els trossos de crep i un cop daurats, els escorrem i els submergim en la mel perquè en quedin ben amarats.

Decorem amb llavors de sèsam, deixem refredar i a disfrutar.

Besaha wa raha, bon profit!